• L’ús de les abreviacions no ha de comportar cap obstacle per a la comprensió d’un text.

• La primera vegada que apareguen caldrà explicar-ne el significat, tret que siguen molt conegudes: c/, núm, DNI.  

• No s’han d’usar les abreviacions que no comporten un estalvi substancial d’espais; per exemple, no té cap sentit abreujar mai. (maig) o cod. (codi).

• Cal evitar l’ús de les abreviacions en escrits formals i d’abast extern a la institució, i només usar-les quan siga absolutament necessari.

• És convenient usar les abreviacions més conegudes i no inventar-ne de noves. Si s’ha de fer, cal seguir els procediments de creació establerts; convé que siguen clares, de fàcil pronunciació, sense connotacions pejoratives i que evoquen el terme sencer a què fan referència.

• No s’ha de barrejar, en el mateix text, diferents tipus d’abreviacions per als mateixos significats; així, no s’ha d’usar junts l’abreviatura ptes. i el símbol PTA, o Ex. i E. en substitució del mot exel.lència.

• No s’ha de confondre l’abreviació amb la compactació, procediment de reducció de mots amb criteris informàtics, en què no importa tant la comprensió del lector, com la necessitat que un ordinador entenga una expressió lingüística reduïda al nombre finit de caràcters que exigeix un programa.