Contingut de la pàgina principal
Feu clic per replegar
L’ús de termes masculins en sentit genèric està tan arrelat en l’inconscient lingüístic de les persones que la major part de parlants no s’adonen, quan els usen, de l’ocultació sistemàtica que es fa de les dones en el llenguatge.
El recurs més recomanable, perquè complica menys les estructures sintàctiques dels textos, tot i que estilísticament hi fa perdre vivacitat i simplicitat, és l’ús de noms col·lectius en sentit genèric.
Referits a persones
Convé usar |
Millor que |
L'alumnat |
L'alumne | L'alumne/a |
El professorat |
El professor | El/la professor/a |
Cap la possibilitat de substituir un substantiu amb marca sexista per un sintagma introduït pel mot persona més l’adjectiu adient.
la persona interessada i no la interessada o l’interessat
les persones afectades i no els afectats o les afectades
les persones candidates i no les candidates o els candidats
les persones llicenciades en Filologia i no els filòlegs o les filòlogues
També es pot emprar la perífrasi la persona responsable de.
la persona responsable del Rectorat i no el rector o la rectora la persona responsable de l’Alcaldia i no l’alcaldessa o l’alcalde
Però això no sempre es pot resoldre satisfactòriament en tots els casos; per exemple:
l’Alcaldia i el Rectorat han signat un acord...
Hi ha casos en què la llengua no ha creat els noms col·lectius idonis:
el secretariat (conjunt de secretaris i de secretàries)
l’obrerat (conjunt d’obrers i d’obreres)
el metjat (conjunt de metges i de metgesses)
el filologat (conjunt de filòlegs i de filòlogues)
Referits a organismes, institucions i serveis: termes col·lectius per designar òrgans unipersonals (càrrecs)
És especialment recomanable usar termes col·lectius o genèrics en textos legals, on el que importa és el càrrec com a institució, més que la persona que l’ocupa; una redacció amb aquests elements pot resultar al principi un poc inusual, però la despersonalització que s’aconsegueix s’adiu perfectament amb una concepció de l’administració sense connotacions sexistes.
Així:
la Secretaria i no la secretària o el secretari
la Gerència i no la gerent o el gerent
la Direcció i no el director o la directora
la Regidoria, l’Alcaldia, el Rectorat, la Delegació...
La llengua disposa d’una sèrie de paraules de significat col·lectiu que, juntament amb perífrasis, poden evitar la connotació sexista dels escrits; cada context n’exigirà una de diferent:
alcaldia
cos
professió
agrupació
equip
professional
alumnat
funcionariat
professorat
assemblea
gent
població
associació
gerència
públic
ciutadania
grup
qualsevol
col·lectiu
infància
rectorat
col·legi
joventut
regidoria
comunitat
personal
veïnat
conjunt
presidència
voluntariat