Contingut de la pàgina principal

Feu clic per replegar

 

L’ús de termes masculins en sentit genèric està tan arrelat en l’inconscient lingüístic de les persones que la major part de parlants no s’adonen, quan els usen, de l’ocultació sistemàtica que es fa de les dones en el llenguatge.

El recurs més recomanable, perquè complica menys les estructures sintàctiques dels textos, tot i que estilísticament hi fa perdre vivacitat i simplicitat, és l’ús de noms col·lectius en sentit genèric.

 

Referits a persones


 

Convé usar

Millor que

L'alumnat

L'alumne | L'alumne/a

El professorat

El professor | El/la professor/a

 

 

Cap la possibilitat de substituir un substantiu amb marca sexista per un sintagma introduït pel mot persona més l’adjectiu adient.

       la persona interessada i no la interessada o l’interessat

       les persones afectades i no els afectats o les afectades

       les persones candidates i no les candidates o els candidats

       les persones llicenciades en Filologia i no els filòlegs o les filòlogues

 

També es pot emprar la perífrasi la persona responsable de.

       la persona responsable del Rectorat i no el rector o la rectora la persona responsable de l’Alcaldia i no l’alcaldessa o                  l’alcalde

 

Però això no sempre es pot resoldre satisfactòriament en tots els casos; per exemple:

       l’Alcaldia i el Rectorat han signat un acord...

 

Hi ha casos en què la llengua no ha creat els noms col·lectius idonis:

       el secretariat (conjunt de secretaris i de secretàries)

       l’obrerat (conjunt d’obrers i d’obreres)

       el metjat (conjunt de metges i de metgesses)

       el filologat (conjunt de filòlegs i de filòlogues)

 

Referits a organismes, institucions i serveis: termes col·lectius per designar òrgans unipersonals (càrrecs)

És especialment recomanable usar termes col·lectius o genèrics en textos legals, on el que importa és el càrrec com a institució, més que la persona que l’ocupa; una redacció amb aquests elements pot resultar al principi un poc inusual, però la despersonalització que s’aconsegueix s’adiu perfectament amb una concepció de l’administració sense connotacions sexistes.

Així:

       la Secretaria i no la secretària o el secretari

       la Gerència i no la gerent o el gerent

       la Direcció i no el director o la directora

       la Regidoria, l’Alcaldia, el Rectorat, la Delegació...

 

La llengua disposa d’una sèrie de paraules de significat col·lectiu que, juntament amb perífrasis, poden evitar la connotació sexista dels escrits; cada context n’exigirà una de diferent:

 

       alcaldia

       cos

       professió

       agrupació

       equip

       professional

       alumnat

       funcionariat

       professorat

       assemblea

       gent

       població

       associació

       gerència

       públic

       ciutadania

       grup       

       qualsevol

       col·lectiu

       infància

       rectorat

       col·legi

       joventut

       regidoria

       comunitat

       personal

       veïnat

       conjunt

       presidència

       voluntariat