El tractament protocol·lari és el títol de cortesia que es dóna a una persona per la seua dignitat, autoritat, càrrec o rellevància social. Generalment, tant la titulació específica com l'ús estan regulats per llei.

Hi ha dos tipus de tractament protocol·lari: un s’atorga a títol personal (distinció, càrrec, herència, etc.), i un altre, segons el càrrec que s’exerceix en l’administració; mentre que aquest té un caràcter temporal, el primer és vitalici. En un llenguatge administratiu actual, modern i democràtic, cal reduir al màxim l’expressió dels títols i tractaments protocol·laris que corresponen a persones per raó del càrrec que ocupen; en tot cas no s’han d’usar per a càrrecs inferiors jeràrquicament a director o directora general.

La solució més raonable és tendir a fixar el tractament de senyor i senyora com a introductor universal i bàsicament únic dels càrrecs públics de l’administració.

En el llenguatge administratiu propi d'una societat moderna i democràtica com la nostra cal evitar aquest tipus de tractaments en la documentació de tràmit (sol·licituds, oficis, actes, etc.); si de cas, en restringirem l'ús per als documents més formals (invitació i saluda) i els actes de màxima representació pública (lliçons inaugurals, recepció d'autoritats, etc.).

       Exemples:

       No recomanable
       La Il·lustríssima Secretària General llegeix l'informe...
       Reunits, d'una banda, l'Excel·lentíssim i Magnífic Senyor
       Rector de la Universitat...

       Preferible
       (en una acta) La secretària general llegeix l'informe...
       (en un contracte) Reunits, d'una banda, el rector de la Universitat...

Quan s’usen aquests tractaments en els escrits administratius les lletres inicials d’aquestes fórmules s’escriuen amb majúscules, tant si es tracta de la forma plena com de l’abreujada. Cal tenir en compte que, quan el tractament protocol·lari va acompanyat del càrrec, aquest també s’expressa, de manera excepcional, amb majúscula.

       Exemple:

       Molt Honorable President de la Generalitat,
       però
       senyor Jaume Ribés, president de la Generalitat.

El tractament protocol·lari ha d’anar unit al càrrec (l’Honorable Conseller) i no a la persona (l’Honorable Senyor Puig), per tant cal emprar-hi la fórmula següent:

1r. Tractament.

2n. Càrrec.

3r. Nom de la persona (precedit per senyor/senyora).

       Exemple:

       Excel·lentíssim i Magnífic Rector de la Universitat Jaume I, senyor Carles Serrat i Climent.

Alguns tractaments apareixen precedits pel possessiu Sa; aquest cas, atípic, exigeix la introducció de la partícula el entre el tractament protocol·lari i el càrrec.

       Exemples:

       Sa Santedat el Papa Joan Pau I
       Sa Majestat el Rei d’Espanya

Aquesta mena de tractaments canvien el possessiu Sa per Vostra quan s’usen en segona persona.

       Exemple:

       Vostra Senyoria, Vostra Senyoria Il·lustríssima.